Preguntes
En l’actual situació del moviment independentista, és essencial disposar d’una estructura a l’exterior capaç de revitalitzar-lo i donar-li una perspectiva de que la independència no només és necessària, sinó que és possible. Però cal treballar d’una manera molt diferent a com ho hem fet fins ara, comptant amb tots els actors del moviment i en que cadascú estarà al seu lloc i farà la feina que sap fer.
El Consell ha de centrar-se en dues línies de treball que són essencials per fer possible la independència: la internacionalització del conflicte nacional amb Espanya i la construcció de la República catalana des de l’exterior, però ambdues coses necessiten que es doni una condició bàsica: que el moviment independentista torni a tenir la força suficient per a mostrar al món que està ben viu i fort i que el poble català, la nació catalana, com a subjecte polític, té dret a l’autodeterminació. Per tant, el Consell ha de col·laborar amb entitats de la societat civil, especialment l’ANC, per a mobilitzar la ciutadania.
La internacionalització té com objectiu el reconeixement de la República catalana quan s’instauri definitivament en territori propi, però això només serà possible si abans s’ha fet la feina necessària, que no és altra que comptar amb el suport explícit d’un nombre significatiu de països que avalin el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català per les principals organitzacions internacionals, especialment les Nacions Unides. Per això comptarem, en el nostre equip, amb un d’aquells catalans que ha treballat durant molts anys en una organització internacional que li ha permès tenir accés directe als principals mandataris de molts d’aquests països.
Pel que fa a la construcció de la República catalana de de l’exterior, només us avanço dues propostes: el Govern estarà estructurat en àrees de treball, cadascuna amb diverses conselleries, i l’àrea de construcció de la nova república comptarà amb la conselleria de “construcció institucional” i la de “construcció del marc legal bàsic”. L’àrea comptarà amb una eina comuna, les ILP, que serviran per posar en pràctica la participació popular per a definir el país que necessitem. Unes ILP que arribaran tant a l’assemblea legislativa del Consell com al Parlament de Catalunya, per demostrar que l’estat de les autonomies és incapaç de resoldre els problemes de la gent, que només tindran solució en el marc de la nova República.
Tot el que darrerament ha sortit publicat a la premsa sobre el Consell, ha fet molt de mal a la institució. Em consta que la Junta Gestora ha treballat per escatir la situació real, des del punt de vista administratiu i econòmic especialment, però més enllà de si la Junta gestora ho fa públic o no, em comprometo a fer-ho jo si surto escollit president del Consell. Tots sabem o intuïm que hem de començar pràcticament des de zero, o de sota zero, però serà cosa de tots remuntar la situació i sense transparència no es pot fer.
El Consell va néixer per ser la institució republicana a l’exterior, amb participació de totes les forces polítiques i les principals organitzacions socials, però no ho ha aconseguit. Hem de revertir aquesta situació i la composició del Govern i la creació d’un òrgan consultiu ha d’assegurar que tot el moviment independentista se senti representat en el Consell i pel Consell. És una feina que hem començat a fer ja des d’ara.
I quan parlo de territori em refereixo als Consells locals i l’Assemblea territorial que ha de servir per tenir un marc de relació estable i fluid entre el Govern i les bases del Consell a l’interior del país, però també em refereixo a les delegacions exteriors, les existents i les que s’han de crear en aquells països que, objectivament, siguin més proclius al nostre reconeixement internacional. Estudiarem, amb ells, crear un òrgan que faciliti la relació conjunta entre ells i amb el Govern, per crear les sinergies necessàries per millorar les seves funcions.
No m’ho plantejo així. Sé que cal tornar a demostrar la força de la gent i hi ha moltes maneres de fer-ho. Les mobilitzacions massives només podran tornar a produir-se si, prèviament, hem sabut construir un relat -creïble- que faci que la gent s’impliqui en alguna o algunes de les accions i campanyes que s’impulsin a partir d’ara. Hem de deixar de parlar de la independència en genèric, com a solució de tot, per passar a demostrar que per a resoldre els problemes del país, de la seva gent, de les seves empreses, ens cal construir un Estat propi. I només el construirem pas a pas, punt per punt, tema a tema. Recollirem tota la feina feta fins ara -que ha estat molta, però dispersa-, l’endreci i la converteixi en accions concretes. Només així serem capaços de tornar a tenir la força que hem tingut en el passat recent.
Estructurar el Consell des de zero, en les condicions en que s’ha fet, no era una feina fàcil. Es van crear unes expectatives inicials massa ambicioses i la negativa d’algunes organitzacions polítiques a participar-hi, més una certa oposició d’alguna entitat a algunes iniciatives del Consell (parlo de l’impuls dels Consells locals), van rebaixar aquestes expectatives. No vull defugir una altra causa que està en ment de tothom i que s’ha fet especialment palesa els darrers mesos: l’excessiva identificació entre el Govern del Consell i un dels partits que li donaven suport, JUNTS. Estic segur que, si guanyem, el Consell podrà ser el que havia de ser des del començament: la institució nacional a l’exterior en la que tot el moviment independentista s’hi senti representat…i s’hi impliqui. Per això parlo de consens com un dels tres eixos de la meva campanya.
L’amnistia arribarà, més tard que d’hora, però arribarà. Per tant, hem de pensar en un Consell amb seu a l’exterior però treballant sobretot des de dins del país, que és on tenim la força, que no és altra que la gent organitzada. Mentre hi hagi persones a l’exili, hem de lluitar perquè puguin tornar, però la feina principal del Consell és una altra.
De moment, sí; és fonamental per evitar que la repressió recaigui sobre la seu. directament. Treballarem des de dins, però les reunions del Govern se seguiran fent a l’exterior, a la Catalunya del nord especialment.
La columna vertebral del nou Govern ja està formada, ja té noms i cognoms, però permeteu-me que la fem pública més endavant.
Ja he dit que la columna vertebral de l’equip està perfectament dibuixada, però el Govern en el que penso tindrà tres àrees, diverses conselleries en cadascuna d’elles i, dins de cada conselleria, diverses secretaries, amb l’objectiu de formar un equip ampli, en el que cada responsable tingui un encàrrec concret, amb objectius ben definits i la màxima llibertat per formar els seus equips. Només així podrem fer la feina que cal i en el termini més breu possible. No oblidem que estem muntant una estructura basada en el voluntariat. Per això hi haurà un nombre de persones jubilades proporcionalment més alt que en la societat catalana, però tenen temps i he buscat aplegar coneixements i experiència. Crec que ho estic aconseguint.
Dit això, si parlo de consens i territori, no només estic obert a parlar amb els altres candidats, especialment amb els que hi puguin haver coincidències programàtiques importants, sinó que estic disposat a incorporar-los al govern. El país i el projecte ens necessita a tots, disposats a treballar sense protagonismes i en equip.
